dijous, 1 de desembre del 2011

Mal de queixal, això condiciona el sopar.

Ahir tenia un fort mal de queixal i poques ganes d’escriure res, com us podeu suposar, ho sento.  De tota manera l’únic que vaig poder menjar va ser una sopa de pa, bullit en brou, i desfet amb el batedor de varetes, a la que vaig afegir pernil dolç trinxat molt fi i un ou batut amb formatge, que vaig afegir tot batent i que va ajudar a fer una crema espessa, no estava mal, però no hi havia humor per gaudir-ho.   Avui ha minvat el mal (gracies a la combinació d’analgèsics, desinflamatoris i demés) i la cosa ha estat un xic més suportable, però lluny encara de la normalitat.
He posat les verdures de fer el brou (porro, pastanaga, nap i xirivia en una olla i he afegit brou, un raig d’Oloroso i unes fulles d’api fresc trinxades, després de coure uns 15 minuts he afegit una cullerada de mostassa i ho he passat pel pimer. Al plat he afegit ou dur trinxat i la resta del farcit dels panadons de carn de l’altre dia.  M'he acabat el Cotes-du-Rhone, amb un bocí de formatge Caprice des Dieux que es tovet i no molestava al queixal i a dormir, per encarar amb ganes el divendres i el cap de setmana.

1 comentari:

Jordi Romeu ha dit...

Cap al dentista noi, que ja et passa massa sovint!