Son dies estranys, avui treballes demà és festa, això és genial, perquè gairebé no te’n adones (ei! de la feina, és clar). Avui tocava sopar a casa en Jordi, com tots els dilluns, jo només he portat vi (un parell de vins del país, com toca), que en Paco portava mongetes estofades, i quines mongetes!, un xic picants, pel xoriço, però hem tirat avall amb tot, amb la ceba amanida (la faci qui la faci pica la tira) i les galetes i xocolata, que no faltin. Hem estat els de sempre, més tard han vingut en Xavi i en Cisco, a donar la nota, que feia falta. Força abans havia gaudit d’una magnifica posta de sol, que us poso en foto. L’he maridat amb un escumós negre de la meva amiga Pamela, que he begut en solitari deliberadament, la posta s’ho mereixia.
He acabat a casa meva amb en Xavi, que com sempre tenim moltes coses a explicar-nos, que no ens veiem sovint, compartint primer vi, mentre em posava l’ordinador a punt, cosa que agraeixo, i més tard, després de força xerrera, amb Whisky i ves a saber com acabarà. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada