dimecres, 7 de desembre de 2011

Un bon vi, ben acompanyat.

El dia ha passat fàcil, la sensació que dona això de que demà torna a ser festa, és força agradable, no dona temps a caure en la monotonia depressiva de qualsevol feina.  També el fet de tenir un berenar sopar aparaulat hi donava encant al dia.
I és que havíem quedat amb la família (en petit comitè) per beure una ampolla de vi que havien regalat al meu pare.  Es tractava d’un Ribera de Duero del 2005 de alta gama.  Tots hem portat quelcom per picar i hem acompanyat el vi amb pernil, foie i un bon repertori de formatges (des de Camembert de llet crua a Parmesà, el vi els ha aguantat tots impecablement), el vi era realment bo i lògicament ha sortit a la conversa, si hi havia paritat entre el sabor i el preu, ningú no n’estava gaire convençut, jo fins i tot em pregunto si el fet de saber que cada glop val uns quants euros no condiciona l’apreciació sensorial, en fi, de tota manera el soparet ha estat força bo i tranquil, mentre fèiem ja, plans cara als àpats nadalencs.