Dilluns tranquil, sopar cuinat.

Malgrat que al matí hi havia gebrada, un ja s’ho pren com una cosa normal, el fred segueix encara fort, però ens hi estem acostumant, com sempre passa.  Per sopar he fet composició de lloc: tenia un tros de jarret de bou, del brou, molt entendrit per la llarga cocció i al congelador un bon tros de cap de vedella que he descongelat, un grapat de cols de Brussel·les, que s’havien de cuinar d’alguna manera, les he netejat i blanquejat en aigua i sal uns 3 o 4 minuts i ben escorregudes les he reservat.  He començat fent un sofregit ben lent amb ceba, porro, un xic d’api i concentrat de tomàquet, ruixat amb brandi. Ben caramel·litzat, he afegit aigua, miso i les cols partides pel mig, he deixat coure una dotzena de minuts i llavors he afegit les carns tallades a daus no massa grans i una picada d’ametlles, all, pa torrat, pebre vermell i orenga desfeta amb una mica més de brandi.  Una dotzena més de minuts(les carn ja eren cuites) i ha estat al punt.

De primer he fet una sopa ràpida amb el brou i una pasta petita (conxas) amb una mica de formatge al plat ha estat un bon entrant calent.  De postres un plàtan i per beure he obert una ampolla de vi del Pays d’Oc, el compro sovint perquè és de preu molt baix, te una ampolla interessant i passa bé, tant és així que entre acompanyar l’aperitiu (de bastonets de pa, mentre cuinava) i el sopar, ha quedat només mitja ampolla.