Dimecres, trobada culinària.

 

Ahir al capvespre vaig anar al restaurant Allium (c/ Del Call 17) convocat pel Pep Salsetes, ja que s’hi feia una presentació d’un plat tradicional del carnestoltes: La Cassola i alhora la presentació d’un embotit elaborat amb  la mateixa base.  La trobada va estar força bé, vaig conèixer en Jordi Casas, propietari i chef del lloc que ha posat tota la seva il·lusió (i també els diners) per fer el restaurant que l’hi agrada, tinc que passar-m’hi un dia d’aquests amb més calma per tastar la seva cuina.  Pel que fa a la cassola es tracta de una sèrie de carns (xai, porc en especial cap i peus, pollastre) que han bullit a l’olla amb les verdures habituals del brou i un cop cuits i triturats (carn i verdura) es barregen amb mel, canella i ous batuts, en realitat la versió definitiva d’en Pep empra tan sols les clares muntades i el resultat es un soufflé realment exquisit. Es va comentar en la xerrada prèvia al tast que l’Amades parla de la cassola com plat tradicional de Dijous Gras a Barcelona, la gent preparava la cassola a casa i la portava a coure a les fleques, amb la qual cosa els carrers s’omplien d’un aroma potent de canyella, peculiar de la diada. 

L’embotit preparat a partir d’aquests mateixos components era certament bo i al parer de molts, inclòs els autors calia fer-la un xic mes gran, com un bull o un bisbe i des de el meu entendre, jo picaria més grossos els components, que fes mes mosaic al se tallat. En Pep va portar una cassola amb la seva versió i els del restaurant en van preparar una altre de diferent, probablement més propera a la original en deixar les carns una mica mes grosses i emprar els ous sencers, cal dir que totes dues eren realment molt bones i van estar acompanyades de Cava, que hi quedava força bé.

Com que vaig romancejar encara pel barri una estona vaig arribar tard a casa i em vaig fer una truita d’all tendre i llom embotxat, que vaig menjar amb pa amb tomàquet, i rematar amb un tros de Camembert molt fet que hi havia a la nevera.  Vaig anar directa a dormir, que era tard de debò.