diumenge, 12 de febrer de 2012

Diumenge, s’acaba el cap de setmana.


El temps m’ha passat volant i m’ha quedat la sensació de que el cap de setmana era molt curt, avui teníem dinar de família i el matí l’he passat a la cuina, ja sabeu que cal fer un bon aperitiu: amanida de cap de vedella, guacamole i paté de sardina, després una crema de xampinyons (i altres bolets de conreu i un de fresc (???): llengua de vaca, que no tinc ni idea de on pot haver sortit i tant sols us puc dir que el va comprar la Teresa a la Boqueria. I per rematar-ho una cassola de sípia amb verdures.  Cal ofegar la sípia trossejada grossa en oli amb una mica d’all tendre trinxat i al damunt afegir-hi ceba tendra i porro per fer el sofregit amb ajut d’un raig de brandi.  Paral·lelament he fet una mica de brou amb les restes rebutjades de la sípia i els espàrrecs, amb un poc de pebre vermell, pell de taronja seca i un bocinet d’anís estelat, que un cop colat he afegit a la cassola, on ja havia posat espàrrecs verds a bocins i carxofes tallades que he ofegat també una mica, finalment he posat pèsols (congelats, quin remei) i un poc de patata, he afegit una mica d’aigua, sal i he deixat coure uns vint minuts reduint un poc el líquid i deixant una salsa lligada. Per beure he tastat un vi fantàstic, un Penedès blanc, elaborat amb Muscat de Frontignac (moscatell de gra petit) i pel que sé amb una peculiar elaboració, que ha donat un vi densament aromàtic, amb el típic fons de roses que dona aquesta varietat quan està ben elaborada.
Amb tant bon dinar calia un sopar lleuger i m’he fet una mica de sopa d’all, en oli he fregit cansalada a tires petites i un cop roses he posat uns alls laminats que he deixat enrossir be, he posat una culleradeta de pebre vermell i tot seguit un raig de brandi i aigua per fer la sopa i sal, he posat finalment el pa sec per a la sopa. Bullit uns 15 minuts he desfet el pa amb el batedor de varetes i mentre afegia ou batut i el deixava quallar remenant enèrgicament.