Dimecres ja, segueix el bon temps, sopar senzill.

Als migdies la calor es fa notar, als matins va augmentant la humitat ambiental, però no plou, diuen que la manca de pluges no te antecedent des de els anys quaranta, de fet hi ha alerta per perill d’incendis, cosa poc habitual per aquestes dates. He sentit per la tele que de cara als propers dies pot canviar la cosa, tant de bo plogués, que el camp tard o d’hora sen ressentirà d’aquesta sequedat.

Per sopar l’habitual crema de carabassa, amb la ceba ofegada, carabassa, patata i el licor de canyella. De segon he començat fregint, ben torrades i cruixents, unes llesques de cansalada curada, després en el mateix oli una mica de pa a tires, que en treure del foc he fregat amb all cru.  Tot plegat per acompanyar l’ou ferrat que he fet a continuació amb oli net, salpebrat en sortir de la paella i cap a taula amb la seva guarnició. Una mandarina per pair la grassa i el vi d’ahir, que encara no he acabat i a dormir, que darrerament estic aconseguint no anar massa tard i el cos ho agraeix.