Dissabte profitós, llàstima del partit.

Després de les compres de rigor, el dinar que va ser substanciós, arròs a la Milanesa (tal com el fem a casa) i cuixa de Xai al forn.  La cuixa de xai ja fa temps que la fem invariablement de la següent manera: en una safata de forn poso un xic d’oli i una bona capa de ceba a tires, espolsada amb una mica d’herbes seques (farigola, orenga o directament la barreja d’herbes de Provença), rodanxes molt fines de patata i al damunt els talls de carn (es millor no fer la cuixa sencera, sinó tallada prèviament), sal, pebre, un xic mes d’herbes, salsa de soja, i licor xinès de canyella.  Aigua fins a mitja alçada i tot tapat ben hermètic amb paper d’alumini.  Cal coure entre una hora o una i mitja, en funció de la mida de la cuixa i al final coure destapat una vintena més de minuts perquè quedi ben daurada la carn, que queda cruixent i alhora molt tendre per dins.

A la tarda a veure el partit, més valia no haver-ho fet, en acabar per consolar l’emprenyada, un entrepà a la plaça S. Jaume (pernil dolç, formatge i ceba) al lloc de sempre i encara sort que havia quedat per fer la copa amb en Joan, la Rosa Mª, en Marc i la Iolanda, que havien sopat al Vasconia, on els vaig acompanyar amb els cafès i després tots plegats varem anar a fer la penúltima al Ginger i després directe a casa tard i sense ganes de res, que això del Barça hem deixa molt ensopit.