Per fi comencem el tema

Fa prop de dos anys, quan l'amic en Jordi Romeu em va dir que m'havia obert aquest blog, em vaig quedar un xic estorat i per molt que la idea em sembles molt bona, soc conscient de que l'hi vaig fer poc cas, estava en la feinada que suposa treure un llibre al carrer.
Avui amb tres llibres editats en aquest període i amb els meus 60 anys complerts el mes passat, em plau una mica de tranquil·litat i de temps per mi, el que vol dir que procuraré de bon grat posar en aquest espai el que es la idea d'en Jordi, que expliqui cada jorn el que he menjat per sopar.
Si aquesta idea em va agradar es per la seva possibilitat de ser real, no sempre els que ens dediquem a escriure llibres de cuina mengem plats exquisits. Ben al contrari els nostres apats casolans son força vegades molt simples i crec que es bo que tothom ho sàpiga i n'aprengui, a menjar be amb les coses tradicionals i senzilles d'aquesta cuina nostra, que sense complicar-se la vida sap crear plats contundents en tots els sentits, ja n’anirem parlant. Vagi doncs tot seguit el primer comentari.

LA PRIMERA ESCUDELLA

Des de ahir nit, les temperatures han baixat com si fos un avís de que la tardor (Ai las!) està prop de començar. Els bojos per les sopes, com jo, aprofitem la mes mínima insinuació per encetar la temporada sopera. Com que la cosa ha estat un xic sobtada m’he preparat una simple escudella barrejada. Tenia una col petita, regal d’una veïna (si, ja sé que hem direu que la col es d’hivern i de fet encara som a l’estiu, tant podria tractar-se d'una col de brotons endarrerida com alguna varietat primerenca, el que us puc assegurar es que la veïna en qüestió no te hivernacle i conrea de forma força natural). Be com us deia amb aquesta col i una mica de ceba trinxades he posat a bullir l’aigua, un raig d’oli i un pessic de sal, tot seguit he afegit uns daus petits de pernil curat ben grassos i uns tacos grossos de botifarra negre. Desprès de bullir-ho tot plegat uns vint minuts he afegit arròs, fideus gruixuts i uns petits daus de patata. Uns vint minuts mes d’ebullició i cap a taula, ben acompanyat de formatge ratllat i un bon vi negre. (En realitat abans de portar-ho a taula he emprat un petit truc habitual: posar l’olla una estona dins aigua freda tot remenant-ne el contingut, ho acostumo a fer quan el fred encara no es fort per tal que perdi la cremor de l’ebullició).

Aquesta costum de posar formatge ratllat en les escudelles, pot semblar-vos una modernitat de caire italianitzant, però us diré que el “llibre de Sent Soví” (nostrat llibre de cuina medieval i un dels primers llibres de cuina d’Europa) ja recomana posar-lo en les sopes d’arròs i fideus, podeu emprar formatge sec tipus parma o emmental, si be el Sent Soví recomana el “...formatge d’Aragó que sia fi”.