Diada de tempestes, i la cursa del mal caçador.

Benvinguda sia la pluja, però podria venir menys de cop i sense tant vent.  Avui és sant Hubert, un dels patrons dels caçadors, antuvi es celebrava festa religiosa i era un dia en que hom s’abstenia de caçar, ja que duia malastruga.  Diuen que va ser tal dia com avui quan es va condemnar el mal caçador, que va matar una llebre, davant mateix de l’església,  just al moment en que el sacerdot aixecava l’hòstia a l’elevació.  Va ser castigat a córrer eternament darrera una llebre, cada set anys dona la volta al mon i passa per Catalunya en la nit d’avui, o sia que si sentiu gossos i un vent fort sabreu que és ell.  Pot ser que la nòmina d’ànimes en pena, hagi augmentat, ja que avui era dijous que és dia en que es permet caçar segons les normes oficials i de bon segur més d’un ho haurà fet, malgrat la pluja.  A la tarda m’he entretingut a posar en vinagre uns Bitxos de Girona que em va donar en Joaquim (d’Oix), que son verd-grogosos i no piquen.

El Cafè era tancat avui per festa setmanal i he fet la cervesa a casa, també m’he preparat el sopar, un aperitiu, mentre el coïa, de pa de llavors amb oli i pernil dolç.  He fet un puré de patata i porro, ofegant el porro en oli i mantega, afegint aigua i sal i patates, un cop cuit he colat el suc a un bol i he aixafat la patata i el porro en el mateix pot, amb una cullera, afegint un xic de brou per deixar-lo al punt de melós, el brou restant me’l he begut a tall de consomé. Per damunt del puré he posat unes tiretes de cansalada curada, ben torrades, amb el seu oli i l’he acompanyat amb dos talls de llom de dos colors que corrien pel congelador.  El vi que quedava d’ahir i poca gresca, que aquest temps que fa invita a posar-se al llit i dormir fins demà.