Dissabte, Carnestoltes, que ja no és el que era.

Com sempre algunes compres al matí, per dinar arròs de peix, que he fet amb brou de peix i la resta de la sipia amb verdures de diumenge, que tenia congelats, també hi he fet un sofregit de ceba, porro, all, tomàquet sofregit (de pot) i unes carxofes trossejades, ha quedat molt bo.  De segon he fet una variant del xai a la provençal, en la safata de forn he posat ceba a tires i unes rodanxes fines de tomàquet al damunt els talls de xai (tallats com per a la brasa) i els he ruixat amb una barreja d’all, herbes de Provença i unes fulles d’api passades pel pimer amb una bona dosi d’oli, sal pebre negre i en repartir-ho he anat posant també damunt dels talls força pa ratllat, per que l’oli no s’escolés, ben torrada aquesta superfície ha quedat gloriós. De postres la Teresa ha fet bunyols de quaresma, avançant-se una mica al calendari, molt aconseguits, que era un vici menjar-los.  Amb una certa pena m’he acabat el Sumoll del Baix Penedès, gaudint-lo fins la darrera gota.

A la tarda hem anat a veure la rua de ciutat vella, en fi, amb aquesta dispersió de la festa que ja fa forces anys va encetar l’Ajuntament han aconseguit anular el Carnestoltes, recordo encara, fa uns quants anys les desfilades per les rambles amb molta gent disfressada, suposo que ho han fet amb la dèria habitual de controlar el personal, ja que repartint-ho pels barris i posant-ho a mans de les associacions de veïns s’estalvien un munt de vigilància i maldecaps, però han aconseguit matar l’esperit de disbauxa exaltada i total que tenia aquesta festa.  Per sopar hem fet seitons arrebossats, que havia comprat la Teresa, la massa ben simple: farina, oli, aigua, sal i un poc de julivert trinxat, han quedat cruixents i saborosos acompanyats amb pa amb toàquet. De primer m’he acabat l’escudella d’ahir i he estat bevent el Terra Alta de l’altre dia.