dimecres, 10 de novembre del 2010

Canvi de temps, sopar a Barcelona.


Avui no ha estat un dia tant fred, deu ser que demà es Sant Martí i segons en dit per la tele tindrem estiuet. He mirat al Amades això del estiuet de sant Martí i en dona unes quantes explicacions populars i fantasioses que tenen el Sant de protagonista, per explicar aquests dies mes càlids que solen haver-hi en aquesta època, em quedo en la que explica que el Sant, estant allotjat en una casa de pagès de les afores de Barcelona i davant les queixes del amo sobre que aquests primers freds sobtats malmetien les collites va fer venir una mica de bonança per que els brots es fessin mes resistents al fred, i això ha perdurat fins ara.  On hi havia aquest mas mes tard es va construir l’església de Sant Martí de Provençals.
Per sopar he fet un brou lleuger, posant en una olla amb aigua freda i sal uns ossos i un bon tros de garró de vedella tallat a trossos, en arrencar el bull hi he tirat verdures trinxades molt petites: ceba, api, porro, pastanaga, nap i xirivia.  Amb una horeta d’ebullició el brou era prou gustós i n’he passat en una olla mes petita junt amb les verdures trinxades, he afegit galets i xampinyons trinxats petits.  He acompanyat la sopa amb formatge ratllat i de segon he menjat una mica de fetge de cabrit fregit a la paella amb all i julivert, que ha preparat la Teresa per tots plegats.  He trobat un resta de vi negre de Rioja a la nevera que m’ha fet companyia fins ara.