De bon matí he anat cap a Marata, al Vallès, tenia que fer de jurat d'un concurs de ratafies casolanes. De la ma d’en Cesc ànima de la trobada, m’he trobat tastant fins a nou ratafies diferents, amb la bona companyia de la Gemma i la Assumpció, dones coneixedores i bevedores de ratafia, que m’han guiat en aquest mon difícil per mi. Certament que totes eren bones i ha costat decidir les millors. Després de repassar-les d’anada i tornada, ja rèiem massa i el personal feia gresca però jo crec que hem triat honestament les tres millors. Tot seguit hi havia un dinar impressionant: crema de carabassa i moniato amb guarnició de bolets i gerds frescos!!, amanida verda amb bolets i vinagreta de trompetes de la mort, vedella amb bolets i un parell de pastissos de postres. Vins varis, cava i mes ratafia, en fi....., un dinar com Deu mana, si es que ho fa.
De tornada a BCN, directa a veure el Barça, quina gloria, desprès he passat pel Vasconia, d’en Miguel, hi he fet el ¿ressopó? : tigres, croqueta i una cosa que no trobareu enlloc del mon actualment, amb tot i ser una guarnició clàssica de principis de segle: els ous durs a rodelles, arrebossats i fregits. Finalment les respectives copes al Ascensor i al Ginger i la passada ràpida pel Grouxo, al costat de casa i... a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada