divendres, 19 de novembre de 2010

Un dia gris i les costums antigues.


Tot el dia amb boirines i nuvolades, cap al tard algun ruixat, en fi la lluna d’Octubre segueix amb la seva alternança.  He vist algun pagès cremant el sarments a la vinya recent podada, com canvien les coses, abans res no es cremava en va i la foguera servia per coure, si mes no un bon tall de cansalada i torrar el pa del esmorzar.  El pa ben fregat amb all no necessitava cap mes adob, que s’amania amb el suc que regalimava de la cansalada posada al damunt i el traguinyol de vi del porró que no faltés, s’obliden els bons costums, be, ells s’ho perden.
Avui a BCN, que demà tenim excursió cap al Vallès, he preparat una crema de les meves, de primer he ofegat ceba, api, i tomàquet de conserva de casa, amb oli i he anat afegint per que no es sequés salsa de soja i oloroso sec.  Abans de tirar l’aigua he posat gingebre trinxat i patates trossejades, en bullir he afegit miso, amb vint minuts estava la cosa llesta i l’he passat pel pimer.  De segon he repetit de braó de porc però avui l’he servit fred tallat fi com un embotit, amanit amb una barreja d’oli, mostassa i un poc de vinagre de Mòdena, que ha servit també per amanir uns talls de “cogollo” (segur que no era de Tudela) que acompanyaven el tall.  He acabat l’ampolla del vi d’ahir (Ah...! la garnatxa i la carinyena son glorioses). I ara a donar un tomb per la nit abans d’anar a dormir.