dijous, 18 de novembre de 2010

Dia de sol i de nou a ciutat.


El dia ha estat força solejat, encara que fred.  Al mati enterrament al poble, na Hortènsia, vídua d’en Joan del cafè, l’antic i meravellós cafè del Bedorc, dissortadament desaparegut.  Tenien justa fama els cargols que ella hi preparava, descansi en pau i revisqui en el record de les coses bones. Per sort s’ha desconvocat la vaga de Renfe i he pogut arribar sense contratemps a Barcelona.
Després d’un bany calent acompanyat d’una cervesa ben freda, se’m ha obert la gana i he preparat un bon puré de patata (ja sabeu xafat amb cullera que queda mes fi) que he amanit amb oli, un xic de mantega i pebre negre.  M’ha servit per acompanyar uns talls de braó de porc rostit, que compro ja cuit i amaneixo de diverses maneres.  Avui he preparat una salsa tot ofegant en un cassó ceba i xampinyons trinxats fins, desprès he afegit mitja copa de conyac i l’he deixat evaporar del tot abans d’afegir un poc de farina i llet, sal, pebre i nou moscada. Amb una dotzena de minuts estava cuita i lligadeta la salsa i l’he abocat per damunt dels fins talls de rostit.  He acompanyat tot plegat amb un vi català cabalment correcte de garnatxa i carinyena, com a mi m’agrada, varietats pròpies de casa nostra.