Avui al matí, el termòmetre semblava que s’havia adormit i no pujava, a les nou encara estava a cero graus. Be, era veritat i es clar ha estat un dia d’estar a casa a la vora del foc. A migdia en Xavi s’ha quedat a dinar i l’escudella barrejada ens ha entrat de meravella, amb el cafè la conversa (i quasi migdiada) davant de la llar. A la tarda en Salvador m’ha portat una carabassa de cabell d’àngel i he fet la primera part del procés per preparar las confitura: bullir-la a tacos grossos amb pell i tot i ara caldrà que reposi dins l’olla fins demà. En Salvador s’ha quedat a sopar i he preparat una crema de carabassa tot posant en l’olla a ofegar ceba, all, la carabassa una culleradeta de tomàquet concentrat i un bon pessic d’orenga. Ben ofegat he afegit les patates i l’aigua i ho he fet bullir mitja hora, en passar-ho pel pimer un raig de crema de llet. L’hem menjada amb daus de pa fregit. La Teresa havia aprofitat el foc per fer carxofes a la brasa i jo per rematar-ho he preparat uns ous remenats amb llenegues botó i espàrrecs verds, cal ofegar primer en oli i mantega, els espàrrecs i les llenegues, amb un xic de vi blanc i quan es evaporat i les verdures cuites afegir els ous batuts amb sal, pebre i un raig de crema de llet. Llavors la resta es feina de ma, cal remenar sens treva fins obtenir una crema homogènia i fina, cal treballar a foc baix, el resultat ha estat exquisit i hem acompanyat tot d’un força correcte vi de les terres de Castella. El carajillo al cafè, amb la colla de sempre, per rematar el dia i demà ja veurem quin temps fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada