Ha estat un dia força ennuvolat i fred, com si el hivern estigues avisant de la seva proximitat, algun ruixim per acabar-ho d’espatllar ha deixat la humitat necessària per que vingués de gust una copa de vi i he encetat un rosat del Penedès, d’aquets que els autors, un celler força seriós, fa com els francesos, que no diuen la composició varietal del vi. Això a França no sol ser greu, ja que hi ha dues o tres varietats com a màxim en cada zona. Però aquí que n’hi ha tantes es una sensible manca d’informació.
A la tarda he preparat la salsa de magranes bordes que tenia pendent, dues cebes caramel·litzades amb oli fins a tenir color fosc, una copa de vi negre, un got de brou, el suc de dues magranes, 5 cullerades de postres de sucre morè i les especies. Pebre negre, canyella, clau, “macis” (clofolla de la nou moscada) i un poc de gingebre fresc. Tot bullit una mitja hora i rectificat de sucre si cal, la salsa es especial per rostits secs d’aviram o porc, ja que es una salsa agredolça. Per sopar, amb aquest fred, m’he escaldat una sopa de pa, al brou d’ahir l’he afegit mitja copa de vi i l’he fet bullir cinc minuts, el pa al plat ja el tenia preparat amb oli, pebre vermell i força cebollí trinxat, escaldat i covat amb el plat a sobre com de costum. De segon una truiteta de botifarra negre amb pa amb tomàquet i el vi rosat per refrescar el conjunt i anar a buscar el son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada