divendres, 5 de novembre de 2010

Pensant en les olives i crema de porros.


Llegia a l’Amades la part que parla de la collita d’olives que s’acostumava (i s’acostuma) a començar al Novembre.  Explica que a les valls de l’Anoia i les contrades Montserratines s’acostumava aprofitar quan es collia per caçar mussols, que es menjaven amb samfaina.  Es deu tractar d’una costum força antiga doncs no me’n ha arribat cap referència oral, ja se sap que els mussols tenen preferència per les oliveres, hom diu que es per vigilar que s’engreixen les olives i hi hagi força oli, doncs es creença força estesa que els mussols es beuen l’oli de les llànties.  El mes curiós es la forma en que els cassaven, posaven al vespre una portadora plena d’aigua a sota una olivera important on acostumessin a veure que hi anaven els mussols, l’endemà en trobaven un d’ofegat, segons sembla el mussol es posava al voral de la portadora i en veure’s reflectit a l’aigua es pensava que era un altre mussol i l’atacava caient a l’aigua i ofegant-se.  Si no es veritat està ben pensat o potser es que no menjaven realment els mussols en samfaina.
Sopar a BCN, he preparat una crema de porros amb toc oriental,  En una olla he ofegat el porro trinxat en oli un cop tou he afegit un poc de patata i el líquid necessari, he aromatitzat amb cúrcuma, coriandre sec, canyella i un poc de tandori, així com una cullerada de miso i un poc de salsa de soja.  He fet bullir 30 minuts i en passar-ho pel pimer he afegit una mica de mantega de vaca.  De segons he fregit unes croquetes que ja tenia fetes i congelades i les he acompanyat amb pa amb tomàquet i un vi negre de Rioja que he trobat a la nevera. I avui a dormir que demà cal matinar per anar al poble.