dijous, 14 de juliol de 2011

BCN, sopar a casa sense feina.

Finalment la pluja s’ha materialitzat de forma puntual, però a molt diversos llocs i sobretot les temperatures han baixat si més no momentàniament, això ajudarà a una maduració lenta del raïm, però donarà més feina als soferts pagesos, que de nou hauran de sulfatar les seves vinyes, amb més humitat al sol, més possibilitat de que es manifestin diverses plagues.
Per sopar m’he trobat que la Teresa havia fet ahir una vichyssoise, que estava tan fresqueta a la nevera, tots sabeu que es fa amb un bon sofregit de ceba i porro abundant en mantega, s’afegeix patata i brou lleuger, un cop tot cuit es passa pel pimer i s’afegeix llet i crema de llet posant-se a refredar a la nevera, per servir-la ben freda.  He estat llegint el que explicava Nestor Lujan d’aquesta coneguda sopa, i sembla ser que és una creació moderna, variant de l’antiga crema de porro i patata francesa, que es servia calenta, però no va ser a França on es va fer el canvi, sinó a Nova York, això sí de mans d’un cuiner francès, allà pels anys cinquanta del segle vint.  De segon la Tere ha preparat un fetge de cabrit amb all i julivert, que l’hi surt bordat i és un plat que m’agrada i hi suco pa. Un préssec de postres (vingut de Sant Jaume) i tot regat amb un ull de llebre envellit de la Terra Alta.  Amb tot això ben posat estic a punt per sortir a fer la copa al Ginger.