dilluns, 4 de juliol de 2011

D’una amanida, sopar a casa, BCN.

De nou llegeixo Amades, del Juliol, el batre el blat a l’era. S’acostumava, pel Penedès, a fer un àpat final de feina, que incloïa una gran amanida d’enciam o escarola (és estrany, l’escarola és més aviat d’hivern)molt ben amanida i diu que feien falta cinc persones per preparar-la:
Un generós que hi posi l’oli
un prudent, la sal,
un avar, el vinagre,
un catxassa que la talli
i un boig que la remeni.
Ara amb la calor, les amanides venen de gust i jo us recomano afegir-hi una mica de ceba tendra i, si agrada, cogombre, que es refrescant. El tomàquet si es bo de debò millor posar-lo en plat apart, simplement amb oli i sal, per gaudir-ne plenament del seu sabor.

Per sopar he preparat unes patates guisades amb resto d’embotits, que no en menja ningú i s’acabaran passant.  En una cassola he posat a sofregir, en oli del Bedorc, ceba trinxada, mig transparent he afegit bull blanc i negre i catalana, tot trinxat, uns tombs més i les patates a daus, un bon brot de orenga, la que vaig comprar a la fira d’Arnes, una mica de pebre vermell, aigua i sal. I a coure les patates, que quedés caldós.  Les he deixat refredar una estona abans de menjar-les.  De segon he menjat uns panadons de tonyina, que havia preparat l’Arnau seguint les meves instruccions.  Per beure el garnatxa-carinyena de la DO Catalunya de l’altre dia, ben fresquet.