dimarts, 19 de juliol de 2011

Sopar de dilluns al Bedorc, avui a casa meva.

El dia ha estat inusualment fresquet per l’època que estem, un vent important que ha bufat gairebé tot el dia ha aconseguit el miracle, potser si que la vinya podrà seguir un curs més normal, si més no aquest vent haurà secat el terreny i el perill de plagues serà inferior.  Avui tocava sopar de dilluns i em vaig oferir a fer-lo a casa meva.  Els vuit habituals, contant un servidor, no hem fallat. La festa tirava de carrer i allà hem fet la cervesa i les olives, mentre esperàvem que arribés tothom.
Per sopar una amanida de canonges, tomàquet i formatge, adobada amb salsa romesco i decorada amb daus de pa fregit al all.  Un empedrat de llenties, amb ceba, tomàquet, pebrot i ben regada d’oli, sal, i alfàbrega fresca trinxada.  Codillo rostit, fred, amb una mena de salsa tàrtara, que he fet barrejant maionesa, mostassa i salsa de reus que tenia a la nevera, també hi he posat cogombre en vinagre trinxat i tàperes en vinagre.  De postres meló i préssecs, que ara es temporada, vins i cafè i també l’ampolla de whisky anònim, aquest cop cosa meva, per no sortir de tema, tot això darrer de nou al carrer, com es feia abans, fantàstic. I tothom a dormir aviat, que demà cal matinar.  A destacar: fins després del cafè i molt cap al final algú ha demanat aigua, que n’hi havia, no pas abans.