Del Sant d’ahir, sopar a casa, Barcelona.

De nou els guiris ocupant els carrers a vora casa, la gentada habitual.  De la Placa Catalunya ni en parlo i l’he tingut que creuar per anar a buscar vins al súper.  Ahir va ser Sant Cristòfor, bé al menys antuvi es celebrava ahir, llegeixo que era entre altres coses advocat de l’aviram i era costum menjar pollastre, llàstima saber-ho tard, l’any que ve caldrà tenir-ho en compte, però caldrà que cerquem un pollastre de debò, engreixat com deu i sant Cristòfor manen. Més que advocat de l’aviram deu ser advocat dels qui en crien i dels que en mengen.

Tenia dèria de sopa i he posat a ofegar ceba amb oli en un cassó, desprès he afegit mongeta tendre tallada fina i pèsols congelats, un  grapat de cada, unes voltes i un raig de vi ranci,  aigua, un brot de farigola, un bocí de pell de taronja, en bullir una culleradeta de miso.  He deixat bullint uns 15 minuts i ho he abocat en un bol gran, en que ja havia preparat capes alternades de pa sec en llesquetes fines i formatge Emmental ratllat.  Ho he deixat reposar una bona estona, que refredés i he afegit la resta de brou al dur-ho a taula.  De segon una truita de xoriço, en entrepà de baguette i tot regat amb un D.O. Catalunya, Ull de llebre, Cabernet Sauvignon, criança 2008, molt agradable.