No acaba de ploure. De les vinyes i sopar a BCN.

Tot el dia ennuvolat, i no hi ha agut pluja, sinó una forta xafogor, cada cop més insuportable, tant de bo, plogués i sobretot baixessin una mica les temperatures, en especial les nocturnes, això ajudaria a una maduració més lenta de la vinya, que en alguns casos va realment avançada.  Com veureu a la foto algunes d’elles presenten els raïms ja crescuts, en cosa de tres o quatre  setmanes caldrà començar a collir-les i és que aquestes varietats continentals, primerenques tenen cada cop més problemes i encara en tindran més els anys a venir, si el clima es comporta segons les prediccions de canvi.

Per sopar, avui encara a Barcelona (demà m’escapo), amb poques ganes de pencar, he tirat de gaspatxo de pot del que compra la Tere, això si, sempre afegeixo oli, sal i el meu caprici particular:  un raig d’oloroso sec, acompanyat amb daus de pa torrat, ha estat un bon entrant.  De segon hi havia botifarra de rovellons, les compra la Teresa a la Boqueria i asseguren que son de vedella (la veritat és que no ho semblen i estan força bé).  Seguin el meu costum l’he obert i aplanat al màxim (deixant-la com una coca), i ruixada amb vi ranci i oli abundant l’he posat a la planxa fins que ha estat ben torrada.  L’he menjada en entrepà, amb pa amb tomàquet  i acompanyada del Ull de Llebre, Cabernet d’ahir ben fresquet.  De postres un tall de Brie, que corria perdut per la nevera, per seguir amb el vi mentre he posat el blog.