Avui ha estat santa Marta, patrona dels hostalers, també dels taverners i segons explica Amades dels “aventurers”, sense que aconsegueixi esbrinar a que es dedicaven aquests, quin era llur ofici, com darrera explicació diu si no serien els valents encarregats de posar ordre als hostals, una mena de “segurates”, vaja, jo més aviat, com romàntic que soc, penso que serien els aventurers de debò, els que anaven a córrer món cercant aventura. Com dada curiosa apunta que segons creença popular avui no es matava cap gat, ja que els hostalers no s’atrevien el dia de la patrona a donar gat per llebre.
He preparat una crema de porros per sopar, tèbia, que no ha donat temps a refredar-la més (ja sabeu porro ofegat en oli i mantega, unes patates per espessir, aigua i un cop bullit, tot passat pel pimer amb llet abundant, sal, pebre i nou moscada per aromatitzar). De segon he fet una truita gran de ceba i carbassó i un altre de pernil curat, que hem menjat amb pa amb tomàquet. I cap al Cafè on ¡Oh, sorpresa! hi havia una nodrida concurrència sopant, a més de les habituals dels dijous: la Sílvia i la Neus, hi eren en Cisco i la Lourdes, en Jordi de Font-Galí i senyora, la Alícia i en Manolo i força gent més, com veureu a la foto la terrassa era al complert i no es veu tota (lamento la qualita, pero està feta amb el mòvil). En fi el carajillo en bona companyia i una bona i alegre conversa per acabar el dia. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada