dimarts, 5 de juliol de 2011

Més sobre tomaqueres i sopar tranquil i refinat.


De nou al poble, per regar les plantes en general, no solament les tomaqueres, que no els hi cal massa aigua, que els tomàquets surten aigualits llavors.  Però amb els 30,5ºC que marcava el termòmetre, les carabasseres i l’alfàbrega començaven a claudicar. M’he fixat que en els tomàquets cherry de mota nana, ja començaven a veure’s les poncelles i unes quantes, és curiós per què han sortit totes soles aquestes, d’un tomàquet caigut l’any passat.  La tomaquera de cor de bou que hem va donar en Pep Salsetes encara està creixen (i força), però hem sembla que és una varietat més tardana, ja va bé, que és això el que cal fer plantar varietats que vinguin escalonades i tenir-ne tot l’estiu i fins i tot la tardor.
Per sopar m’he preparat un souflé, de carn i porros, resulta que dissabte havia preparat una panada de carn i porros en pasta de full i m’havia sobrat farciment.  Aquest farciment és molt simple de fer:  sofregim ceba i porro en oli i mantega, ja una mica tou els conjunt cal afegir carn picada (en el meu cas de vedella, però és més bo amb barreja de porc), un cop cuita la carn un empolsinat de farina i llet, condimentat amb sal, pebre negre i nou moscada, coure uns minuts la farina i ja és a punt la farsa.  Per fer el souflé l’hi he afegit uns rovells i les clares muntades a punt de neu, i ben cobert de formatge ratllat ha anat al forn fins que ha pujat i torrat (20-30 minuts), mentre esperava, he fet un aperitiu amb una mica de tomàquet de Montserrat (de cal Biel) i com que sé que, aquests híbrids que hi ha al mercat, no son gaire gustosos l’he amit amb força sal, pebre oli i un all finament trinxat, que l’hi ha donat una mica d’alegria.  Per beure el negre de la Vall del Cinca (Shyrà, Ull de Llebre, Cabernet), que acostumo a comprar.