De nou a ciutat, llegeixo en l’Amades, que avui és sant Arnau o Arnús, advocat dels músics de corda, ja que segons tradició n’era constructor, de tota manera diu la llegenda que podia tocar qualsevol instrument sense saber música, ja que en agafar-los sonaven sols. També se`l té per advocat dels vents, ja que aquests surten d’un forat, que es tanca amb una porta, la clau de la qual guarda el sant. Es deia que calia acabar abans d’avui les feines del batre, ja que el vent para en sec el dia d’avui i no es pot ventar el grà. No ha estat ben be així, ja que ha bufat de valent tot el dia, potser el sant estava tocant en una orquestra de platja i amb la farra s’ha deixat la clau. De tota manera és bo que recordem:
Un parenostre a sant Arnau
perquè ens tanqui el vent amb clau.
Per sopar m’he preparat un platet de salsitxes, fent-les fregir de primer en oli ben rosses, un cop apartades, en el mateix oli he fet un sofregit de ceba i xampinyons, la ceba ja transparent he afegit un poc de farina i després de remenar unes voltes, un bon raig de brandi català, i aigua, pebre negre, una mica de canyella en pols i una punta de clau d’olor, també en pols. Retornades a la paella les salsitxes, he fet coure el conjunt uns 15 minuts a foc suau, deixant la salsa lligadeta. Per acompanyar-les he bullit una patata amb pell i un cop pelada, encara calenta l’he xafat i barrejat amb mantega i formatge emmental, sal i pebre, deixant un puré força bo. Tot regat amb l’Ull de Llebre (criança de 12 mesos) de la Terra Alta, que va quedar a la nevera de l’altre dia. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada