La tomaquera del pati està una mica passada de voltes, veieu a la foto quina mena de tomàquets fa últimament. El dinar ha estat fàcil, amb les restes d’ahir i poca cosa més (per exemple préssec i meló, macerats amb sucre moreno, vinagre de Mòdena i menta fresca trinxada, en servir un raig de vi ranci) i per suposat el tomàquet amb nas, que de cap manera he indultat. La tarda tranqui-la fent veure que mirava la tele i en realitat fent la migdiada. Dels montaditos d’ahir us explico com fer el que més va triomfar. Sobre la llesqueta de pa de baguette cal posar amb ajut d’una simple cullera una barreja de cranc sintètic (els anomenats palitos de mar) trinxats fins, ou dur també trinxat, tàperes en vinagre i maionesa. L’èxit està garantit.
He anat a sopar al bar, un simple entrepà de truita amb pa amb tomàquet, el meu gelat de xocolata preferit, la cerveseta i el vi habituals, la gent de sempre, be avui també la Iolanda i en Marc, en Manolo i l’Alicia, en fi la xerrameca i els acudits habituals i una tranquil·litat que és difícil de trobar a altres llocs. I poca festa més que demà es dilluns i cal matinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada