Els amics de 10 Sentits ja tenen a la venta, en la seva botiga on-line, el fruit del seu darrer joc, el de les garnatxes. Un blanc de noirs (cosa força habitual en el mon vinícola) i un noir de blancs (això no s`havia vist mai), en fi un repta als sentits, que un bon tastador de vins no es pot perdre, els noms dels vins tot una expresió: un be ros amb potes negres i un be negre amb potes roses, consulteu la seva pagina weeb per saber els detalls del procés. En fi ja veieu que per molt que es portin uns milers d’anys fent vi, encara queden possibilitats de descoberta i variació, de gaudi nou pels sentits. He sortit abans de sopar a fer un tomb pel barri, Ascensor i Ginger, allà he coincidit amb la Laura i l’Isidre, que feia algun temps que no veia, per cert que encara no he pogut anar a la seva nova galeria d’art: LAGALERIA (Consell de Cent, 279), espero no trigar gaire en fer-ho. A tall d’aperitiu, que s’havia fet un xic tard, he pres uns raviolis al pesto, amb el vi negre fresquet de la casa.
Ja a casa i amb gana encara, he reciclat la resta de les patates guisades amb embotits de l’altre dia, sense escalfar-les les he passat pel pimer i les he cobert de maionesa (que he preparat al moment) i decorat amb algunes tàperes en vinagre. Aquest plat acostumo a fer-lo amb patates bullides amb peix, o un sobrant d’un suquet, però haig de dir que en la seva versió càrnia està força bé. M’he acabat l’ampolla de negre de l’altre dia i a dormir que la setmana encara es llarga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada