Diumenge, Cap d’Any, fi de vacances.

Tot lo bo s’acaba i amb el nou any, cal tornar a la feina, demà.  Com us podeu imaginar no m’he llevat pas d’hora, he aprofitat per dormir, però m’he llevat a temps per fer un arròs a la milanesa per dinar, darrera el qual hem menjat unes costelletes de cabrit arrebossades i fregides, no m’he pogut estar de menjar de nou la mousse de xocolata d’ahir per postres.

A la tarda he reconvertit el fiambre de llengua en un guiso per la setmana, he preparat un sofregit amb escalunyes, porro, api i tomàquet, amb ajuda de un bon raig de brandi tipus francès i arrodonit amb un poc de suc de rostit, he afegit xampinyons laminats, pebre vermell i al cap de poc farina, donar uns tombs, aigua i vi blanc.  He deixat coure uns 20 minuts abans de posar-hi la llengua tallada a talls fins i l’he deixat fer xup-xup uns deu minuts més. M’ha servit de segon plat per sopar, de primer un bol de la crema de gambes d’ahir amb uns daus de pa fregit, he seguit amb el Ull de Llebre del Penedès i poca gresca més que demà cal matinar.