Dos dies més passats i demà divendres.

Agraeixo el comentari de Cuina 5, de l’altre dia i ànim endavant amb el teu blog, que un cop comences no és tan difícil, ja avisaràs.  Ahir ens van fer patir, encara que si mirem el final resulta que un Barça a mig gas va poder amb el rival, que no va estalviar provocar lesions i jugar a rugby.  He tornat a mirar-me l’Amades, feia temps que no ho feia i casualment avui és Santa Paula, que entre altres patronatges ostenta el de les mocaderes, les dones, especialistes,  que en la matança del porc s’ocupaven de dirigir tota la fabricació d’embotits i salats.

Per sopar volia alguna cosa diferent i he preparat un arrosset de carxofes.  He preparat, en oli del Bedorc, un sofregit amb all, ceba tendre, porro i un poc de pebrot vermell, tot trinxat ben fi, un cop ben fet he afegit els fons de les carxofes, nets i polits, fets a bocins no massa grans i els he deixat una estoneta abans de posar aigua suficient i un pols de cúrcuma per donar color.  En bullir l’arròs necessari i unes mandonguilles fetes ràpid amb carn picada de vedella simplement amanida amb sal, pebre negre, nou moscada i un pols de farina.  En tenir l’arròs cuit al punt l’he acabat en la manera que feien a casa l’arròs a la milanesa, posant, amb el foc apagat, mantega de vaca i formatge emmental ratllat i remenant be el conjunt. M’he obert una ampolla de Rioja del 2008, que he trobat al boteller, la devia portar algun convidat, que jo no acostumo a comprar-ne.