Per ser divendres 13, no ha estat pas malament.

Fis i tot la meteorologia acaba posant-se en ordre, com cada hivern al final et prens amb normalitat començar el dia treien el gel del cotxe i recórrer les carreteres amb el paisatge blanc per la gebrada, sentint el fred, en fi, ¿que hi farem? ja sabeu el que diuen les dites populars al respecte.  Quan he arribat a BCN, cap al tard, he anat a fer algunes compres culinàries, miso al meu súper xinès habitual, a més he comprat alguns vegetals (sense cap idea concreta de com cuinar-los, ja veurem que en faig), citronella, col xinesa i nap xinès. Després al súper del barri, que necessitava vi i algun capritxet.

Per sopar he preparat una sopa de verdures liofilitzades, que acabava de comprar, de dos tipus de barreja diferents, així en mesclar-les a l’olla he aconseguit els següents components: pastanaga, patata, xirivia, porro, ceba, col, api, julivert, tomàquet, pebrot verd, espinacs i bròquil.  El modus operandi per fer la sopa es posar aigua a l’olla i deixar-hi la verdura seca en remull cosa de 30 minuts, desprès es posa al foc amb un bon raig d’oli i un xic de sal.  En bullir he  afegit miso i una cullerada o dues de tapioca, per donar gelatina al brou, desprès de gairebé tres quarts d’ebullició he posat un poc de pasta (del tipus que en diuen llavor de meló) deu minuts més i estava llesta la sopa, força gustosa, que he amanit encara amb pebre negre i una mica de parmesà.  De segon unes croquetes de ceps, ja sabeu que en tinc de congelades, amb la seva llesqueta de pa amb tomàquet i oli del Bedorc. He tastat un vi que havia comprat, un Pinot Noir (i ara al·lucineu:) alemany!, era de preu baix i cridava l’atenció, era clar de color i no puc dir que estigues malament, era correcte, però crec que no cal anar tan lluny, per el mateix preu trobaria uns quants vins força més interessants fets a Catalunya.