Un dia normal, el sopar força bo.

La normalitat ha arribat de debò, ha estat un dia força enfeinat, com sempre i les festes i disbauxes son ja cosa del record.  El dia ha estat molt fred, es veia glaç a les carreters aquest matí, el hivern sembla ben instal·lat al País i no és fàcil que és mogui durant un temps.

Per sopar he fet una sopa de galets amb el brou que vaig fer ahir a la tarda, amb el seu parmesà ratllat m’ha entrat molt bé.  De segon he aprofitat una part de la carn del brou, un conill de jarret de bou, que havia posat sencer i lligat amb aquesta intenció, és una carn gelatinosa i summament melosa i tova si cou lo suficient.  Com ja era cuita l’he fet coure tan sols uns minuts en la salsa, afrancesada, que havia preparat: he fet sofregir ceba en oli i mantega, després he afegit ceps (que sempre en tinc al congelador) tallats a daus petits, regat amb una mica de brandi tipus francès i deixat fer una estona, he afegit farina i tot seguit brou i vi blanc, vint minuts de xup-xup i he posat un poc de crema de llet i la carn. ha quedat realment bo i la cullera que surt a la foto és per donar fe de que la carn de tant tova s’hi podia menjar, com si fos una llebre a la Royal.  Un negre d’Ull de Llebre, jove del Penedès i a pair de gust.