dilluns, 28 de març del 2011

Avui Tastúlia a l’Ateneu i un sopar arregladet.

La Tastúlia del Ateneu anava de llegums i ha estat força animada, s’hi han explicat forces coses interessants i no les he dit jo totes, en absolut, ha estat una veritable tertúlia gastronòmica, que a cops costa d’aconseguir. Hem degustat els cigronets de l’Anoia que havia preparat ahir, be, com que us ho mereixeu, us dic com: de primer vaig fregir, en una paella amb oli, costelló de porc tallat a bocins petits, fins deixar-lo ben daurat, retirat i posat a l’olla, en la mateixa paella vaig muntar el sofregit, ceba, all, api i pebrot sec (“choricero”), tot trinxat petit, en ser una mica fet una cullerada de concentrat de tomàquet i un bon raig de vi ranci, i una bona ració de cansalada tallada a tires mes aviat gruixudes. Tot adobat, cap a l’olla amb els cigrons, remullats del dia abans(amb aigua de garrafa i el bicarbonat corresponent), aigua també mineral i a bullir, amb poc menys d’una hora hi vaig posar una bona porció de botifarra negre, trossejada (va per tu, Jordi) i amb 15 minuts mes ho vaig treure del foc.
Per sopar, després del tastet de la tertulia i una cervesa, al bar del Ateneu amb l’Angel i el Camarada, he passat amb un bol de brou de pernil, al que he afegit un bon raig d’oloroso sec i una mica de parmesà, amb uns daus de pa torrat. Un resta que quedava de la panada de vieires m’ha fet de segon.  El vi, tornant al país com cal, després de tants dies amb vins estrangers, un negre del Penedès, regal d’un amic, d’un celler, un vi sense etiqueta que encara ara, mentre escric hem fa somiar, un vi amb una certa criança, sense les notes massa afruitades dels vins parqueritzats, un vi que desperta lentament a la copa i cada cop et diu quelcom de nou, un vi que saps serà amic teu fins al final de l’ampolla.