dimecres, 9 de març de 2011

De nou al poble, la tranquil•litat, i un bon sopar.


El dia ha començat nuvolat i fred i ha acabat, encara fred, però ben solejat. Be avui, pels del ram, Sant Joan de Deu advocat per la collita de les patates, cal avui beneir els solcs, per que tot vagi be. Avui he aconseguit quedar-me al poble, he tingut una estona de tranquil·litat abans d’anar cap el bar a sopar, d’aquelles que s’agreixen, he contemplat les velles parets, els mobles de fusta corcada i antiga, els infinits “gatgets” que he anat reunint amb els anys i m’he adonat que estava a casa, al meu lloc i envoltat de les coses  que estimo. Per suposat penso romandre molt temps en aquest indret. 
El sopar al Cafè, amb la Silvia i en Jordi (que estava força refredat i no ha piulat gaire), la Mary, avui s’havia lluït, ens ha preparat un plat especial, una mena de ¿creps?, amb formatge fresc a dins i pernil curat a fora, amb una salseta de pebrot, que l’hi han quedat força bons, els hem acompanyat amb un picar d’amanida i el inevitable vi negre de la casa, sobretaula també amb en Joan, de cal Valls, tot mirant encara el futbol (no era el Barça) i poca cosa mes, la darrera copa i a dormir, que una de les avantatges del poble es que la vida nocturna tant sols existeix de tant en tant.