Una pipa vinícola i un sopar fàcil.

Avui teníem fumada, al Pipa Club, es tractava d’unes pipes especials, que venien de Polònia, (vaja, que eren catalanes),de la marca Mister Brog, un taller que fabrica, sota comanda, pipes en fustes especials (lo habitual en les pipes es que siguin de bruc).  En aquest cas Oh! Gloria era fusta de roure procedent de bocois de vi, centenaris, d’aquell país. Certament que quan es fuma en pipa un pot somiar, però jo diria que un cert regust, unes imatges de cellers, m’han vingut al cap mentre hi fumava.

El sopar a casa ha estat fàcil, d’aperitiu he tastat la pizza que s’havia fet l’Arnau per sopar, que cada cop l’hi surten mes bé, desprès m’he acabat una sopa xinesa de miso amb fideus, que ell mateix havia fet ahir, realment deliciosa.  Com que encara tenia gana m’he preparat un entrepà calent dels meus, de bull negre i formatge emmental,  a BCN com que no tinc planxa doble com al poble els faig en una paella antiadherent amb ajut d’una espàtula ample de fusta, per cert que sempre els faig amb oli d’oliva en lloc de mantega, son mes sans.  M’he acabat el vi de Bulgària de l’altre dia, que gracies al seu tap de rosca es conservava esplèndidament.  Si, no us esvereu, perquè cada cop mes sovint veureu vins de qualitat amb tap de rosca, ja que s’ha comprovat que es el millor sistema per conservar intactes i invariables les qualitats de determinats vins on l’envelliment en botella no es desitjable, estic d’acord amb vosaltres, no es tant romàntic ni estètic com el suro.