divendres, 4 de març de 2011

La natura agraïda, un premi merescut i altres dades.

Es ben cert que la terra ha agraït la pluja d’ahir, posant taques de verd brillant i novell, en el paisatge.  També deu estar agraïda a en Pep Salseta, que en el darrer Fòrum Gastronòmic de Girona l’hi han concedit el Premi Josep Mercader, per la seva ingent tasca de recuperació de llavors autòctones,  antigues varietats de fruites i verdures, que malgrat la seva qualitat gastronòmica s’han deixat de conrear normalment pel seu baix rendiment, optant per varietats hibrides de mes producció i nul sabor, molts cops.  La labor d’en Pep en aquest camp no es tant sols pràctica, de conreu, si no també de difusió i de convèncer als pagesos per que les emprin i al mateix temps implicar als restaurants per que les comprin i les donin a conèixer, en fi a totes llums un reconeixement que se’l ha guanyat a pols.  En línea semblant la darrera entrada, ahir, de 10 sentits, on podem veure un pagès llaurant, una vinya experimental de Sumoi, amb ajut d’un cavall i un arreu de mà.  Com diu el comentari us pot semblar un excés de romanticisme, però no ho es, es pura i simple coherència, si volem un entorn natural hem d’eliminar els combustibles fòssils i altres coses, un veritable amor a la terra i la feina ben feta va per aquest camí.
Avui de nou al poble, a passar la nit, el sopar com es natural al bar, amb la colla.  Per curar-me en salut m’he portat el vi, un Penedès 2006, del celler d’uns amics, molt proper al poble.  Avui tampoc ens esperaven, bé, el lacón amb pa amb tomàquet ha estat regular, el pa fallava, sort del vi. Be ara, carajillo que fa fred i fi de festa, que va venint gent i la nit s’anima.