Amades ens deixa una bona explicació del àpat habitual a seva època, no està mal: a migdia era obligat una olla de les “quatre ordres mendicants” o sia que havia de dur carn de vedella, de xai, de porc i de gallina, i una pilota com Deu mana, amb cigrons i api, la pasta per fer la sopa eren, com a norma, els macarrons. Després es menjava pollastre en salsa, i era tradicional menjar olives i anxoves. El tercer plat era llom o botifarres, amb torrades. Per les postres, l’anomena’t mató de sant Josep, que s’acompanyava amb vi bo, de la costa, i diu que el preferit era el de Calella, ¿algú sap de quin vi està parlant Amades?, jo no en tinc cap noticia.
Afortunadament les coses han canviat, a casa es menjaven canelons i la crema de S. Josep, la catalana clàssica i sense cremar. Jo ho celebraré demà a casa i en això he estat tot el dia, comprant i cuinant, en acabar de posar aquestes lletres em posaré a enrotllar els canelons. Per sopar, m’he fet unes patates mar i muntanya, amb uns bocins de llamàntol que tenia congelats. Directament a l’olla he sofregit ceba i una cullerada de tomàquet concentrat, he posat vi ranci i un bocí petit d’anís estrellat. Desprès els trossos de llamàntol i uns tacs de botifarra negre i les patates a bocins, unes voltes i afegir aigua i sal. Amb vint minuts era a taula, acompanyat amb un vi negre portuguès, d’Alentejo, que hi feia bon paper. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada