diumenge, 20 de març de 2011

S. Josep, dia de menges varies i tradicionals.

Amades ens deixa una bona explicació del àpat habitual a seva època, no està mal: a migdia era obligat una olla de les “quatre ordres mendicants” o sia que havia de dur carn de vedella, de xai, de porc i de gallina, i una pilota com Deu mana, amb cigrons i api, la pasta per fer la sopa eren, com a norma, els macarrons.  Després es menjava pollastre en salsa, i era tradicional menjar olives i anxoves.  El tercer plat era llom o botifarres, amb torrades.  Per les postres, l’anomena’t mató de sant Josep, que s’acompanyava amb vi bo, de la costa, i diu que el preferit era el de Calella, ¿algú sap de quin vi està parlant Amades?, jo no en tinc cap noticia.
Afortunadament les coses han canviat, a casa es menjaven canelons i la crema de S. Josep, la catalana clàssica i sense cremar.   Jo ho celebraré demà a casa i en això he estat tot el dia, comprant i cuinant, en acabar de posar aquestes lletres em posaré a enrotllar els canelons.   Per sopar, m’he fet unes patates mar i muntanya,  amb uns bocins de llamàntol que tenia congelats.   Directament a l’olla he sofregit ceba i una cullerada de tomàquet concentrat, he posat vi ranci i un bocí petit d’anís estrellat.  Desprès els trossos de llamàntol i uns tacs de botifarra negre i les patates a bocins, unes voltes i afegir aigua i sal.  Amb vint minuts era a taula, acompanyat amb un vi negre portuguès, d’Alentejo, que hi feia bon paper.