He anat al Bedorc avui, (per tal de dur el cotxe al taller) i es clar m’hi he quedat (je, je! amb les excuses). Com que malgrat el dia solejat, el fred era potent he encès el foc de la llar, el foc primigeni, que abans era signe de vida arreu, els homes des de èpoques molt remotes s’han aplegat al voltant de la foguera, per escalfar-se, per cuinar. M’he fet unes torrades, que he menjat per berenar, simplement fregades amb all, un pessic de sal i un bon raig d’oli de casa, torrades soles, hauria estat heretgia condemnable destorbar el seu sabor amb qualsevol embotit. Això si, amb la bona companyia d’un negre del Penedès, que es la zona que estic.
Sopar al cafè, amb la Silvia, que no ha costat massa convèncer que hi anés a sopar, no hem estat de sort i no hi havia res cuinat, que no ens esperaven, hem tirat d’entrepà, el meu de truita de pernil, amb el vinet de la casa, que a partir de la segona copa comença a semblar bo i el carajillo per allò del fred, en fi una nit mes i una bona conversa final tots plegats, amb en Xavi i en Juan Manuel, sobre política i economia global i futbol, que ha estat una bona teràpia per l’estrès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada