dissabte, 12 de març de 2011

Molta pluja, Calçotada i ball de Carnestoltes.

Els responsables de l’associació de veïns del poble, avui s’han posat un deu, matricula d’honor, amb el dia que feia, sense parar de ploure, han estat capaços de servir-nos una calçotada com deu mana, els calçots al punt i les carns a la graella, de llenya, per descomptat. Tot estava al punt i érem una bona colla, un d’aquells dinars populars que s’haurien de fer sovint, al país, doncs generen una veritable fraternitat entre veïns.    A la tarda he fet a casa una bona foguera, per escalfar i que la Teresa ha aprofitat per fer unes carxofes a la brasa.
El sopar, ha estat quelcom mes, de primer he preparat una sopa de verdures ofegant a l’olla amb bon oli del poble: ceba, api, pastanaga, nap, xirivia, carabassa, i bròquil. Amb un bon raig de vi negre i l’aigua corresponent (sal i pebre, per descomptat) i mitja hora de ebullició ha estat a punt per passar-la pel pimer.  Després hem menjat les carxofes, exquisides,  crec amb tota devoció que la millor manera (per no dir l’única) de menjar una carxofa, es a la brasa i això entenc que pot arribar a ser una religió o com a mínim una secta. A mes per no perdre el ritme havia comprat al cafè un parell de racions de calamars farcits, que ha preparat la Mari, absolutament bons, i com que el jovent (Arnau i Alba) encara tenien gana he fregit unes croquetes de bacallà que he comprat fetes.  Ara, amb tota la calma, faré el carajillo al cafè, mentre penjo el blog i després, tornaré a casa a posar-me la disfressa pel ball, doncs molt a darrera hora he decidit participar de ple en la festa.