diumenge, 20 de març de 2011

Diada festiva, a casa, el sant Josep un dia després.

Fèiem festa a casa meva per la meva mare, Josefina, Fina, en fi he cuinat per tota la família, cal notar que érem tretze, això a casa nostre es bon auguri, el meu avi es va casar expressament en dimarts i tretze, o sia que cap problema.  Hem fet el que avui seria un dinar de festa, equivalent al que ahir us comentava del Amades, els temps canvien i el nostre menjar també es diferent. Us dic de corre cuita el que hem menjat: entremès: rossellones al brandi, xampinyons saltejats, paté de cérvol, embotits del país i algun de Rússia, formatge, Feta, amb herbes, formatge rus fumat, condimentat, amanida de marisc amb maionesa.  Després els canelons (que m’han quedat preciosos) i per postres la inevitable crema de sant Josep (m’ha quedat com cal) amb melindros, coca de vidre i teules.  La beguda al mateix nivell, curiosament tota francesa, un bordeus, un Cotes du Rhone, i el meu cunyat ha portat Champagne, curiosament la marca (que no diré) que era famosa a la “Belle Epoque”, el “gloriós dels xampanys”, que diria en Rafel Nogueres Oller (en Joan sabrà de que parlo).
 He baixat una estona, darrera hora de la tarda, al Ascensor i ves per on la conversa amb l’Angel,  ha anat de temps molt antics, segons diu havíem coincidit (no ens coneixíem) a les èpoques glorioses del N.G.T.U., del inoblidable Frederic Roda, grup estel·lar, que va durar el que duren les coses bones.  Per sopar, ja a casa, he fet un arròs caldós, amb  les rossellones sobrants del migdia, afegint al suc un poc de tomàquet concentrat, un raig de vi ranci i una cullerada de miso, aigua i l’arròs.   He picat una mica de amanida de marisc, abans de la sopa, i m’he acabat el Cotes du Rhone.