Ahir un dia solejat, avui ben moll, sembla que l’alternança de la lluna d’octubre, encara dura i a bon segur durarà fins al maig (“set llunes cubre”). He tingut que portar el cotxe al taller, a Piera i m’he esperat una bona estona l’autobús per tornar al Bedorc, no m’he esperat al carrer, sinó als Arcs, berenant un xic i bevent cervesa, mentre acabava de llegir un llibre de novel·la policíaca sueca (de la Mari Jungstedt) forca apassionant.
Ja a casa m’he preparat una sopa de verdures, amb verdures liofilitzades, d’aquestes que ja venen barrejades. De primer he ofegat a l’olla amb oli: all tendre, trinxat, i un poc de tomàquet concentrat. Cap al final hi he posat un bon raig de vi negre (Montsant), que estava prenent, mentre feia tot això. Desprès les verdures i l’aigua corresponent, que ja havia barrejat al principi per que s’anessin hidratant, un pessic de sal i una mica de pebre negre. Als 25 minuts d’ebullició he posat fideus de cabell d’àngel, per fer-la mes consistent, a taula es clar l’inevitable formatge ratllat. De segon m’he fregit unes croquetes de bacallà, que havia congelat i les he acompanyat amb un bon pa amb tomàquet i oli del bedorc. Ara, com que els dilluns el cafè es tancat, aniré una estona a donar la tabarra a casa en Xavi i la Rosa, que sempre tenim bona conversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada