Tot el sant dia entomant la pluja, treballant amb un munt d’urgències d’última hora, per acabar ben xop, l’única cosa que m’alegra de tot això es que d’aquí uns dies, la primavera comença i serà una de les mes verdes de paisatge que haurem vist mai... amb la d’aigua que ha caigut!. He baixat BCN, a comprar tabac, i he convençut a la Teresa d’anar a fer el mos al Cañete, que l’hi tenia promès des feia temps. Es un local atípic, que pel que veig va començar amb tapes i ara van mes de cara a autentiques racions, no està gens malament, combinen tapes d’origen andalús molt ben elaborades, amb els seu toc personal, amb altres coses, força catalanes i alguna sortida a la cuina francesa barcelonina.
Hem menjat plats compartits. Xató, muntat amb escalivada i sardina fumada, coccotte de verdures del temps amb ou escalfat (els pèsols i les favetes fresques eren divines), steak tàrtar, que feia anys que no provava, impecable, unes cocotxes de lluç, que he felicitat a la Taitiana, la xef de torn, per que eren simplement perfectes, i com que la Tere estava de règim i no podia menjar postres dolços, hem acabat amb uns Increibles xips de carxofa arrebossada. El vi un Costers del Segre, cafè i carajillo, i per acabar copa de cava, gentilesa de la casa . Un sopar perfecte i el preu, m’ha semblat molt ajustat i mes aviat baix pel que havia menjat. Avui no us poso fotos, que no m’agrada semblar guiri, quan surto a sopar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada