divendres, 11 de març de 2011

Per fi divendres i al poble, sopar al Cafè.


Aquest cap de setmana si que serem, per fi al poble, demà hi ha prevista calçotada popular (ja veurem com acaba la cosa, que ve una bona llevantada i diuen que hi haurà pluja a dojo), en fi espero que els organitzadors ho tinguin ben previst, tot plegat. El que està assegurat es, al vespre,  el tradicional i irreverent ball de Carnestoltes (en plena quaresma, com ha recordat en Jordi mentre sopàvem), en fi com diu la Silvia potser masses coses en un sol dia.
La Mari del Cafè ens ha preparat una panada especial, per indicació d’en Jordi, totalment vegetariana (duia ceba, pebrots, tomata, carxofes, pastanaga, xampinyons), la massa fineta i al punt, en fi excel·lent.  Lo millor de la nit la queixa de la Silvia, per que al igual que a mi, la Panada ens agrada de porc (llom, xoriço, etc) i es clar quan en Jordi, que fa un mig regim pel colesterol, ha demanat, amb el cafè,  una magdalena i croissant, que ens hem partit, a tall de postres, es clar ha saltat.  Amb tot això la Teresa (que Oh! Miracle! estava allà) feia el seu regim estricte d’amanida i sípia a la planxa).  Uns quants xupitos, l’inevitable vi de la casa, i una bona xerrada per cloure una nit, que es una mica de compàs d’espera per la festa de demà.