De nou la serenor del poble, avui encara mes tranquil amb el bar tancat (tota la setmana, ja veus). Ja he vist algú caminant amb el feix d’espàrrecs de marge a la mà, aquest es, mes que la verdor incipient del camps, el veritable anunci de que la primavera ja es aquí. M’ha relaxat a la tarda llegint mentre prenia una copa de vi, en la llum daurada de la posta.
Després per sopar m’he preparat una marinera de peix, al meu estil es clar. He fregit en una cassola amb oli d’oliva un parell de gambes llagostineres grans, retirades , he fregit una bona rodanxa de cassó (peix que venen pelat, ja que sembla un tauró petit, però que m’agrada força) ben enfarinada, l’he reservat i en el mateix oli he posat a sofregir ceba, all, julivert tot ben trinxat, una cullerada de concentrat de tomàquet i un bocí de vitet (bitxo sec). A mig fer he posat un raig de conyac bo, en estar fet he posat pebre vermell dolç i una cullerada de Marie Brizard, he afegit pèsols i patates trossejades i he cobert be amb aigua. En arrencar el bull el tall de peix i als 10 minuts les gambes, cinc minuts mes i fora. He seguit bevent el Valdepeñas, reserva 2004, que prenia a la tarda i de postres un formatge Camembert que estava al seu punt, ha estat la millor cloenda. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada