dimarts, 26 d’abril de 2011

Altre cop la pluja, sopar arregladet a casa.

M’ha enganxat la pluja en agafar el tren a Sant Sadurní, una bona tempesta que m’ha deixat ben moll de peus, que sempre porto paraigües, per sort.  Qui ho havia de dir, tot el dia mig núvol i mig sol per acabar amb llamps i trons i aigua a cubells.  Mullar per mullar, en arribar a casa m’he pres el meu bany ritual amb sals de l’Himàlaia, que m’ha deixat ben relaxat i tot rellegint els grans plats històrics que descriu i comenta en Nèstor Luján, mentre bevia una  copa de negre de Garnatxa de vinyes velles de l’amiga Pamela, m’ha passat l’estona fins a l’hora del sopar.
Amb el darrer tros del bacallà de divendres que havia reservat, he preparat uns fideus, el bacallà esmicolat, el suc, els pèsols, les carxofes i uns xampinyons laminats que he afegit, aigua i en bullir, els fideus necessaris.  Per posar al plat he preparat mitja cullereta d’allioli pur, picant a morter mig gra d’all i afegint poc a poc l’oli del Bedorc, tot remenat  fins obtenir la quantitat desitjada, que ha perfumat de forma agradable els fideus a la cassola.  De segon m’he fet una truita amb els espàrrecs de marge que hem vaig baixar del poble, a la paella amb oli he enrossit un all partit que he retirat en ser ben daurat i he posat els espàrrecs tallats petits, cosa d’un minut tan sols per abocar-hi l’ou batut amb sal i pebre i fer una truita a la francesa, que he acompanyat amb una llesca de pa torrat, tomàquet i oli, he continuat, fins ara, amb la Garnatxa, que m’encanta.