dimarts, 12 d’abril de 2011

Vinyes verdes i sopar a casa, amb poca feina.

La primavera ha omplert ja de verd viu moltes vinyes, en especial algunes varietats foranies, primerenques ja presenten força fulles, el cicle del vi ja ha estat encetat de nou, comença un llarga camí fins a la nostre copa, gairebé un misteri primigeni, que cada any s’acompleix, dins el cicle global de la vida.
Per sopar, sol al poble (Oh! Gloria), m’he escalfat una tassa de brou, que tenia congelat, a tall de consomé, amb els seus daus de pa fregit i un xic de parmesà.  De segon he tirat de les mandonguilles amb patates que vaig fer diumenge, tot fent ofegar, en oli d’oliva, ceba i porro trinxats, mig fets hi vaig afegir una petita quantitat de concentrat de tomàquet i uns ceps (congelats) trossejats petits, al final un poc de pebre vermell i vi blanc.  Les mandonguilles prèviament fregides van anar a la cassola, junt amb daus petits de patata, aigua fins i a cobrir i a fer xup-xup mitja hora pel cap baix.  Han quedat força bones i les he acompanyat d’aquest negre de Costers del Segre, que m’acompanyarà forces dies, ja que em van obsequiar amb unes quantes ampolles.