diumenge, 10 d’abril del 2011

La calor va de valent, però noltros seguim com sempre.

Dia de cuina, al matí per preparar els macarrons del dinar i unes mandonguilles per la setmana, dinar de família, amb xai de segon plat.   A la tarda començar a preparar el sopar, han vingut cap al tard en Marc i la Yolanda, hem fet el tastet de foie, amb el seu Muscadelle,  i algunes coses mes, he preparat el plat principal del sopar, unes verdures bullides (mongeta tendre, pastanaga, carbassó i patata) simplement amb aigua i sal, un cop bullides en una safata de forn ruixades amb oli i julivert i cobertes amb formatge: l’escorça de la Torta de la Serena que tenia del darrer katering, tallada a bocins petits i ben escampada pel damunt de les verdures i gratinada al moment de servir, el plat ha resultat excel·lent.
Com que jugava el Barça he anat a veure el final del partit, al Cafè, i m’he trobat amb un regal inesperat, de part d’en Joan “bonanit”, que es com se’l coneix aquí al poble, un pa , però quin pa, venia de mes amunt de la Seu D’Urgell, un pa de debò, d’aquells que estan igual al cap d’uns dies.  A mi aquest tipus de regals, no puc evitar que m’emocionin.  De segon he preparat el peix (bacallà fresc) sofregint a la cassola amb oli d’oliva i oli de sèsam, ceba trinxada, amb un rajolí de vi blanc, després hi he posat gingebre fresc, pelat i tallat a rodanxes, he afegit julivert trinxat i barrejat amb aigua i farina dissolta, que ha servit per lligar el suc, el peix al moment, uns minuts just per ser cuit i cap a taula.