Divendres Sant, dinar de família, sopar de restes.
El matí s’ha esvaït cuinant i preparant el dinar (en tenia 14 a taula), i uns no menjaven no se què i els altres no se quantos, es a dir que havia de fer variat, i ho he fet, des de un pastis de bolets a un guacamole, passant per una Torta de la Serena,fins a una tonyina de llauna amb piquillos, unes sardinetes, paté de senglar, amanida de romesco, embotits, formatge amb herbes, empedrat de cigronet de l’Anoia, etc. ... Segur que em deixo alguna cosa, però el plat fort, després del pica-pica, era el bacallà amb pèsols i carxofes tradicional del dia i aquí si que no he perdonat, sofregit de ceba abundant i un poc de porro, ben fosca (ha costat gairebé dues hores), una mica de vi blanc, una altre de conyac tipus francès, una picada de all, safrà i pinyons (torrats a la paella), els pèsols (frescos) i carxofes trossejades i els talls de bacallà, dessalats al punt i posats simplement quan tot bullia, 7 o 8 minuts justos de cocció. Ha quedat molt be i les postres (també interminables: formatges, macedònia i pastis de formatge de la Teresa) han posat punt final al àpat, regat amb un Riesling del Penedès, un Rioja reserva del 1999, que ha portat el meu cunyat, un Coteaux du Languedoc, que m’ha encantat pels seus tanins aspres i ben posats, i una petita joia del nostre país, poc coneguda, una garnatxa dolça de la Terra Alta, amb la que podies somiar. 
Desprès d’anar a collir la farigola, obligada de Divendres Sant, encara que una mica tard, (serveix igual tot l’any), el sopar ha estat evidentment de restes de tot l’anterior, potser amb mes gana per la relaxació, una passada pel Cafè i hem acabat amb els xupitos de Whisky, a casa meva en Bernat, en Marc i Jo, un altre dia memorable si es que n’hi han.
El matí s’ha esvaït cuinant i preparant el dinar (en tenia 14 a taula), i uns no menjaven no se què i els altres no se quantos, es a dir que havia de fer variat, i ho he fet, des de un pastis de bolets a un guacamole, passant per una Torta de la Serena,fins a una tonyina de llauna amb piquillos, unes sardinetes, paté de senglar, amanida de romesco, embotits, formatge amb herbes, empedrat de cigronet de l’Anoia, etc. ... Segur que em deixo alguna cosa, però el plat fort, després del pica-pica, era el bacallà amb pèsols i carxofes tradicional del dia i aquí si que no he perdonat, sofregit de ceba abundant i un poc de porro, ben fosca (ha costat gairebé dues hores), una mica de vi blanc, una altre de conyac tipus francès, una picada de all, safrà i pinyons (torrats a la paella), els pèsols (frescos) i carxofes trossejades i els talls de bacallà, dessalats al punt i posats simplement quan tot bullia, 7 o 8 minuts justos de cocció. Ha quedat molt be i les postres (també interminables: formatges, macedònia i pastis de formatge de la Teresa) han posat punt final al àpat, regat amb un Riesling del Penedès, un Rioja reserva del 1999, que ha portat el meu cunyat, un Coteaux du Languedoc, que m’ha encantat pels seus tanins aspres i ben posats, i una petita joia del nostre país, poc coneguda, una garnatxa dolça de la Terra Alta, amb la que podies somiar. 
Desprès d’anar a collir la farigola, obligada de Divendres Sant, encara que una mica tard, (serveix igual tot l’any), el sopar ha estat evidentment de restes de tot l’anterior, potser amb mes gana per la relaxació, una passada pel Cafè i hem acabat amb els xupitos de Whisky, a casa meva en Bernat, en Marc i Jo, un altre dia memorable si es que n’hi han. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada