Dia variable, sopar a fora, amb gent ferma.

El sol i els núvols han anat jugant al gat i a la rata tot el dia, de moment no ha plogut, però no està descartat res, o sia que a aguantar el xàfec si ve, que aquesta nit no agafo paraigua.  Els divendres acostumen a ser els millors dia de la setmana, en especial aquí al poble, més animació al Café, per on he passat abans de sopar, a fer la cervesa de rigor i sobretot la perspectiva de la festa de demà i diumenge, els ànims pugen i es nota una certa alegria general que amaga l’ensopiment dels dies laborables, cada cop més acusat, i és que entre naps i cols ens estan fent perdre l’alegria de viure. 

He sopat al Foment de Piera convidat per Esquerra Republicana, que reunia els components de la llista per les municipals, un sopar d’amics, molt ben servit pels nous responsables del local, “els quinze” així els hi diuen els pierencs. La Jordina i en Toni m’han parlat de les seves idees pel que fa al tipus de cuina que volen fer, els hi desitjo molta sort, perquè Piera se que es un lloc difícil pel que fa a l’hostaleria ben feta. Per que no sigui dit us cito els plats: amanida, immensa!, no me l’he pogut acabar, enciams varis, maduixes, formatge de cabra, nous, panses i una cosa que ens ha fet ballar el cap, grans de soja torrats i cruixents.  Embotits de segon amb les torrades i pa amb tomàquet, unes postres esplèndides, cafès i banyera de whisky amb gel, que m’ha fet xerrar més del compte.  Gràcies a en Jordi puc posar el bloc avui amb l’agradable companyia d’una copa de Porto, a casa seva, en fi un dia dels que en diem perfectes.