diumenge, 17 d’abril de 2011

Un dia dur, masses coses a dir, ¿com ho farem?.


Calia pujar al poble (encara no he entès per que dic “pujar” si no hi ha pujades, ni desnivells, ni tant sols es més amunt al mapa, però en diem pujar).  Ens hem llevat d’hora i a més de passar per el “garden” a comprar plantes per el pati, hem aconseguit uns macarrons decents per dinar.  De les plantes del pati, ja us en parlaré mes endavant, els macarrons els veureu en foto, del que parlarem, com toca, es del sopar, cal que us digui que entremig he estat a la fira del Sant Crist, a Piera, m’he firat, com de costum i he comprat vi i formatge, la fira aquest any, anava molt polititzada, i fins i tot jo hi participo modestament, tampoc us diré com.
Per sopar he preparat una crema de col llombarda, he ofegat porro i ceba en una olla , amb oli i mantega, un poc de vi rosat, comí i pebre vermell i la col trinxada, es clar, no he posat picant, aigua i a bullir 30 minuts, en acabar, tot passat pel pimer i servit amb crema agre (barreja de crema de llet i iogurt, ben batuda i muntada).  De segon unes cuetes de rap cuites en un preparat a base de sofregir sípia, porro i ceba, amb un poc de tomata (de pot, de la conserva de casa), un bon raig de Marie Brizard, afegir una mica d’aigua i les suposades cues de rap, que espero que siguin simplement, raps petits de piscifactoria, però ves a saber que son. El fi de festa avui era el partit, Barça i  mes Barça, el Cafè ha estat un clam, com cal i en definitiva, estem com ja estàvem, o no?.